Existeix una confusió generalitzada sobre els delictes econòmics. Potser a causa de la pròpia terminologia jurídica, que per als ciutadans del carrer resulta complexa. En moltes ocasions es confonen alguns delictes econòmics amb altres similars però que, per naturalesa, són diferents. Per aquest motiu, com a experts en Dret Penal i Fiscal, en aquest post diferenciarem els delictes contra el patrimoni i contra l’ordre socioeconòmic.
Què són els delictes contra el patrimoni?
El patrimoni és el conjunt de drets i obligacions que poden ser valorats econòmicament. Però el que caracteritza al concepte general de patrimoni és la protecció jurídica del vincle que uneix a un subjecte amb una cosa determinada. Relació, no obstant això, que ha de ser reconeguda per l’Ordenament jurídic, ja que el Dret Penal no contempla, per exemple, el valor afectiu/sentimental de la cosa o objecte en qüestió. En resum, estaríem parlant d’una doctrina que té les següents particularitats:
- Per a ser considerat un delicte contra el patrimoni els béns afectats han d’estar dotats de valor econòmic
- És necessari que el subjecte passiu d’un delicte contra el patrimoni estigui relacionat amb la cosa/objecte
- Hi ha perjudici patrimonial quan existeix una disminució econòmicament valuable del conjunt patrimonial que pertanyés jurídicament a una persona
Delictes contra l’ordre socioeconòmic
A diferència dels delictes contra el patrimoni, els que atempten a l’ordre socioeconòmic (o bé jurídic comú) són els delictes contra l’economia. Aquests es caracteritzen per lesionar interessos supraindividuals, socials o col·lectius de la vida econòmica, que produeixin un atemptat contra l’economia política.
Què tenen en comú tots els delictes econòmics?
El que aquests delictes comparteixen és una intencionalitat o voluntat expressa de cometre’ls, així com l’engany i el lucre -el benefici il·lícit en detriment de tercers-. I després de la reforma del Codi Penal contemplada en la Llei orgànica 5/2010 de 22 de juny, ja no són responsables només les persones físiques. També ho poden ser les empreses o les persones jurídiques.
Els delictes més habituals
Tant els delictes contra el patrimoni com els delictes contra l’ordre socioeconòmic vénen recollits en el títol XIII del Llibre II del Codi Penal de 1995, al llarg de 70 articles, concretament del 234 fins al 304. En ells es defineix a cadascun d’aquests delictes, quins elements els caracteritzen i quines penes es contemplen per als qui els cometin (inclosos agreujants).
En conjunt, els delictes contra el patrimoni i l’ordre socieconòmic més habituals són:
- Furt
- Robatori
- Extorsió
- Robatori i furt d’ús de vehicles
- Delictes relatius a la propietat intel·lectual i industrial
- Insolvències punibles
- Usurpació
- Defraudacions -apropiació indeguda, estafa, defraudació de fluid elèctric i anàlogues-
- Alteració de preus en concursos i subhastes públiques
- Sostracció de cosa pròpia d’utilitat social o cultural -incloent delictes societaris, l’encobriment i altres conductes similars (que substitueix l’antiga denominació de delictes contra la propietat)-
- Delictes contra el mercat i els consumidors
- Danys
- Frau
- Delictes fiscals
- Apropiació indeguda
- Blanqueig de capitals
- Corrupció
- Suborn
- Ciberfrau
- Manipulació comptable
La nova era
Cada any que transcorre, aquesta tipologia delictiva es torna més complexa i difícil de detectar. Fenòmens socioculturals com són l’ús de noves tecnologies, la globalització dels mercats, o les crisis econòmiques, encoratgen a cometre nous delictes. I tant les empreses com els particulars han d’estar conscienciats de la vulnerabilitat a la qual estan sotmesos. Per aquests motius, sumats, a vegades, al desconeixement legal de molts ciutadans, es fa imprescindible comptar amb l’assessorament d’experts en Dret Penal i Fiscal. Amb la finalitat d’evitar ser subjecte de delictes i de ser conscients de no cometre’ls.
MAAB Advocats©
