Tothom ha escoltat alguna vegada parlar sobre delictes contra l’honor, la calúmnia i la injúria. Però no tots sabrien diferenciar clarament entre aquests conceptes. Avui en el nostre blog, com a experts en Dret Penal, parlarem sobre ells en profunditat. Quina és la definició d’aquests delictes segons la llei? Es tracta dels que, en l’expressió proferida o realitzada -calúmnia o injúria-, s’emeten opinions per a desacreditar l’honorabilitat d’un subjecte. Però atenció, aquí estem parlant de dos delictes diferents. Encara que tots dos estan englobats dins dels delictes contra l’honor del Codi Penal espanyol, no són exactament el mateix.
Què és el delicte de calúmnia?
En l’Article 205 del C.P. aclareix que la calúmnia és “la imputació d’un delicte fet amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat”. En altres paraules, es produeix en acusar falsament a algú, encara sent conscient de la mentida, i amb intenció de tacar l’honor d’una altra persona.
El càstig per calúmnies
El càstig que contempla la justícia per aquest delicte ve recollit per l’article 206. Aquest deixa clar que les calúmnies són castigades amb penes de presó de sis mesos a dos anys. O multa de 12 a 24 mesos (en el cas que es propaguin amb publicitat) i, en altres casos menors, multa de sis a 12 mesos.
Ara bé, si l’acusat per delicte de calúmnia pogués provar el fet criminal que hagi imputat, segons l’Article 207 del Codi Penal, ”quedarà exempt de tota pena”.
La injúria
En l’article 208 del C.P. es tracta sobre les injúries. Aquest ens adverteix textualment que “és injúria l’acció o expressió que lesionen la dignitat d’una altra persona, menyscabant la seva fama o atacant contra la seva pròpia estimació”. A més, en aquest article s’aclareix que només seran constitutives de delicte les injúries que siguin tingudes en el concepte públic com a greus -tant a causa de la seva naturalesa, efectes o circumstàncies-.
Finalment, l’article 208 dicta que no es consideraran greus aquelles injúries consistents en la imputació de fets. Però amb excepcions. Perquè quan s’han dut a terme sabent sobre la seva falsedat o amb temerari menyspreu cap a la veritat, sí que es consideraran greus.
Multes per injúries
El càstig per injúries està contemplat en l’article 209. Pel que fa a les injúries, encara que siguin greus i fetes amb publicitat es castigaran només amb multes: de sis a 14 mesos o de tres a set mesos.
Excepcionalment, segons l’article 210, aquí l’acusat “quedarà exempt de responsabilitat provant la veritat de les imputacions quan aquestes es dirigeixin contra funcionaris públics sobre fets concernents a l’exercici dels seus càrrecs o referits a la comissió d’infraccions administratives”.
A priori, una persona no experta en la matèria podria confondre la injúria fàcilment amb el delicte de calúmnia. Encara que només per les penes ja es pot apreciar una diferència substancial. Les calúmnies revesteixen de més gravetat que les injúries.
Punts a tenir en compte
En els següents articles del Codi Penal on s’especifiquen els delictes contra l’honor, s’aclareixen diversos punts conflictius. Per exemple, el 211 aclareix què significa calúmnies i injúries fetes amb publicitat. I es refereix a això com “la propagació per mitjà d’impremta, radiodifusió o qualsevol altre mitjà de similar eficàcia” (com a Internet). Més endavant, en l’article 213 s’adverteixen que si la calúmnia o la injúria són comeses “mitjançant preu, recompensa o promesa, les penes augmenten sumant la inhabilitació especial per temps de sis mesos a dos anys”.
Ara bé, segons el 214, si l’acusat reconeix la falsedat o falta de certesa de les imputacions davant l’autoritat judicial i sempre que es retracti d’elles, la pena interposada serà automàticament inferior en grau. I es podrà deixar d’imposar la pena d’inhabilitació de l’article 213.
Si no hi ha querella, no hi ha delicte
Un altre punt curiós, reflectit en el 215, és la disposició que ningú serà penat per calúmnia o injúria tret que hi hagi un querella de la persona ofesa pel suposat delicte. I finalitza deixant clar que es procedirà d’ofici sempre que aquesta ofensa es cometi contra un funcionari públic, autoritat o agent de la mateixa (sobre fets que concerneixin el pur exercici dels seus càrrecs).
En definitiva, esperem haver aclarit la problemàtica que sorgeix habitualment sobre delictes contra l’honor, la calúmnia i la injúria. Si necessites ampliar la informació o rebre assessorament legal no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre bufet, especialitzat en Dret Penal.
MAAB CONSULTING©
