Tècnicament l’adopció és un procés legal iniciat pels anomenats pares adoptius amb una finalitat: crear un vincle irrevocable entre ells i el menor adoptat. La qual cosa suposa la cancel·lació definitiva dels vincles jurídics entre el nen i els seus pares biològics. I, encara que sembli un procediment senzill, la realitat ens demostra que no ho és en absolut. Vegem a grans trets els requisits per a adoptar a un fill.
Una marea de sol·licituds i poques adopcions
En la comunitat autònoma on se situa el nostre bufet, i segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 2018 va haver-hi 246 sol·licituds d’adopció a Catalunya. Però crida l’atenció la diferència d’un any per a un altre, ja que el 2017 va haver-hi només 161. No obstant això, l’any passat només 54 sol·licituds van arribar a concretar-se en nens adoptats. I les xifres també han estat baixes en els últims cinc anys: 81 el 2014, 82 el 2015, 73 el 2016 i 62 el 2017.
El que reflecteixen aquests números, a priori, és que cada any hi ha major nombre de sol·licituds d’adopció i, alhora, un menor número d’adoptats. El més lògic és pensar que hi ha cada any més persones conscienciades entorn del fenomen de l’adopció de menors -bé per altruisme, bé per necessitat al no poder concebre fills- però que cada any ha anat disminuint el nombre de menors en situació d’adopció. A causa d’aquesta tendència sembla clar que és més difícil adoptar avui que l’any 2014. La llei també ha canviat sobre aquest tema.
El canvi de llei
El 16 de juliol de 2015 es va aprovar en el Congrés la Llei de Protecció a la Infància i l’Adolescència. Aquesta llei donava resposta a alguns dilemes que s’havien presentat amb la llei anterior. Es buscava agilitzar el sistema d’adopció d’una banda i, per un altre, donar l’opció al menor adoptat de mantenir contacte amb la seva família biològica. Per descomptat, sempre que això fos possible i així ho desitgés el menor. A aquest mecanisme se’l coneix com a “adopció oberta”.
I no només això. La nova llei permet també que aquells pares que ja ho són d’acolliment puguin adoptar a aquests nens. A això se suma un avanç molt important: es contempla un registre unificat de maltractament infantil al qual poden i han d’accedir els serveis socials en cas de sospites. Però, quins requisits s’han de complir per a entrar en la llista de famílies aptes per a adoptar?
Requisits per a adoptar a Espanya
L’adopció es troba regulada en el Codi Civil. Concretament entre els articles 175 a 180, on s’estableix que els qui poden adoptar al nostre país en l’actualitat deuen:
- Ser homes o dones solters/as, matrimonis, o parelles de fet que tinguin més de 25 anys (en els dos últims casos n’hi ha prou que un dels dos tingui aquesta edat).
- Tenir almenys 14 anys més que l’infant que s’intenta adoptar. Així mateix, la diferència d’edat tampoc pot ser superior a 40 anys.
- Haver obtingut el denominat Certificat d’Idoneïtat, després de reunir les condicions psicològiques i econòmiques adequades per a la correcta inserció del nen en la seva nova llar.
Altres aspectes a tenir en compte
A més el menor no ha d’estar emancipat -excepte excepcions-. Ni pot adoptar-se a un descendent, ni a un parent de segon grau de la línia col·lateral per consanguinitat. Tampoc a un pupil per part del seu tutor (fins a ser aprovada la seva tutela de forma justificada). Finalment, en el cas que els adoptants siguin parella, ha de certificar-se un mínim de dos anys de convivència mútua.
Per a finalitzar el procés s’han de presentar tots els tràmits d’adopció en el Registre que correspongui a cada Comunitat Autònoma. L’Administració disposa d’un termini de sis mesos per a contestar positivament. El silenci després d’aquest termini és sinònim de negativa.
Adopcions internacionals
En aquest altre tipus d’adopcions s’ha de presentar també una sol·licitud en el mateix Registre. A més, les adopcions internacionals han d’ajustar-se, juntament amb la legislació del país de destinació -en aquest cas Espanya- a les condicions exigides pel país d’origen. Per exemple, per a adoptar a la Xina es requereix ser major de 30 anys i estar casat.
Els homes solters i les famílies homoparentales -entre dos homes o entre dues dones- són els candidats que més dificultats solen trobar. En no pocs països consideren que per aquesta condició no són aptes per a l’adopció.
Com queda patent en repassar els requisits per a adoptar a un fill, no es tracta d’un procés senzill. De manera que l’assessorament i la gestió per part d’un bufet d’advocats especialistes en adopció pot decantar la balança cap a una resolució positiva.
