Després de la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal, els abans coneguts com a “Delictes de faltes” passen a ser considerats “delictes lleus”. Encara que cal assenyalar que no totes les antigues faltes penals tenen per què ser ara delictes lleus. Algunes s’han despenalitzat i, en altres casos, han passat a convertir-se en meres sancions administratives. Aquest canvi es va produir l’1 de juliol de 2015 i, en complir-se ara quatre anys de la seva posada en marxa, desgranarem el seu funcionament i mostrarem què ha canviat -i què no- respecte a la ja obsoleta llei anterior. Avui analitzem els judicis de delictes lleus.
Què són els delictes lleus?
Els delictes lleus estan regulats en els articles 962 a 977 de la Llei d’Enjudiciament Criminal.
Són infraccions penals lleus que es resolen amb un senzill i ràpid procediment en el Jutjat d’Instrucció. El conegut com a judici de delictes lleus. En aquest tipus de judicis la presència d’un advocat no és de caràcter obligatori, encara que sí és molt recomanable per a que una persona pugui defensar els seus interessos. Segons l’Article 13 del Codi Penal “són delictes lleus les infraccions que la llei castiga amb penes lleus”.
Judicis immediats per delictes lleus
La Llei d’Enjudiciament Criminal diferència entre delictes lleus que són susceptibles de ser enjudiciats immediatament dels que no. En el moment en què la Policia Judicial té constància d’un fet que pugui ser considerat com a delicte lleu de lesions o maltractament d’obra -conducta en la qual es produeixen cops o maltractaments, encara que no causin lesió-, de furt flagrant, de coaccions, d’amenaces, o d’injúries, s’activa el protocol. En aquestes circumstàncies la Policia procedirà de forma immediata a citar al denunciant, al denunciat i als possibles testimonis. I ho farà davant el Jutjat d’Instrucció de Guàrdia.
La Policia recaptarà l’atestat i el remetrà al Jutjat de Guàrdia -encara que també pot realitzar la denúncia un ciutadà de forma escrita i presentar-la en el Jutjat-. A diferència dels delictes lleus que es jutgen de forma immediata, el Jutjat assenyalarà el judici oral i citarà a totes les parts. Sempre que sigui viable, l’assenyalament per al judici oral es realitzarà en el Servei de Guàrdia coincident. I si no és possible, es celebrarà en un termini que no pot superar els set dies.
Les dues opcions del Jutge
Una vegada s’ha rebut l’atestat en el Jutjat, el jutge pot actuar de dues maneres:
- Assenyalant el judici, que se celebraria sempre que hagin comparegut les persones citades. O, en defecte d’això, que àdhuc no havent comparegut alguna de les parts, el jutjat considerés que la seva presència no és capital per al desenvolupament del procés.
- Considerant que el cas no escau i aquest procediment serà sobresegut, i les diligències arxivades.
Altres delictes lleus
Si el delicte lleu no és el de lesions o maltractament d’obra, furt, amenaces, injúries o coaccions, la Policia Judicial, en el moment de rebre notícia sobre el fet, haurà de remetre sense dilació el seu atestat al Jutjat de Guàrdia. Aquí el jutge compta, a més d’amb les dues opcions que acabem d’enumerar, amb una altra possibilitat. Si no és possible la celebració durant aquest servei de guàrdia, el secretari judicial assenyalarà la celebració del judici per al més pròxim dia hàbil dins d’el que s’estableix per la llei. Això és, en un termini no superior a set dies.
Què ocorre després d’un judici de delictes lleus?
El judici és d’ordre públic, per la qual cosa qualsevol persona interessada en ell pot assistir (a excepció dels testimonis que han de romandre fora fins a ser sol·licitada la seva presència). Després de celebrar-se el judici, el jutge dicta sentència. Encara que, en cas de no fer-ho en el moment, aquest disposa d’un termini de fins a tres dies per a fer-lo. Si les parts expressen la decisió de no recórrer la sentència, el Jutge la farà ferma.
Després de notificar-se la resolució a totes les parts (i si es decideix recórrer) arriba el moment de presentar una possible apel·lació davant l’audiència provincial. Ha de realitzar-se en un termini no superior a cinc dies-. És possible i legítim que el demandat redacti ell mateix l’apel·lació però, per a evitar possibles errors de forma i fons que poden perjudicar els seus interessos, sempre és recomanable comptar amb un bufet d’advocats especialistes en la matèria. Sobretot perquè davant aquesta nova sentència no cap recurs.
MAAB CONSULTING©
