Si estàs plantejant-te la dissolució del teu matrimoni i tens fills, aquest article t’interessa. Perquè per a triar el més beneficiós per als teus petits, has de conèixer quins tipus de custòdia existeixen al nostre país. Per a minimitzar el mal de la ruptura entre els pares. Habitualment, la custòdia compartida és la més aconsellable, però segons la situació i perfil dels pares, es poden valorar altres opcions. Vegem els tipus de custòdia a Espanya.
En general, existeixen quatre tipus de guarda i custòdia dels fills: monoparental, compartida, partida o exercida per un tercer. Vegem un a un.
Tipus de guarda i custòdia
Custòdia monoparental
També coneguda com a individual o exclusiva, parlem de custòdia monoparental quan el fill o fills es queden a viure amb un dels pares. De manera que només un d’ells és qui s’encarrega de la seva cura diària. I ha de rebre per això una pensió d’aliments per part de l’altre progenitor. Aquest tindrà drets de visita, comunicació i estada. Per a veure als seus fills unes hores en determinats temps establerts (sol consistir en una tarda a la setmana), així com comunicar-se amb ells (per exemple, per telèfon) i de conviure esporàdica -encara que periòdicament- amb els nens (normalment, en caps de setmana alterns).
Custòdia compartida
Cada vegada més freqüent a Espanya, la custòdia compartida es produeix quan tots dos progenitors conviuen al 50% amb el menor i no hi ha pensió d’aliments per cap de les parts. És un tipus de custòdia que pot articular-se per setmanes, quinzenes, mesos, etc. Alternant un pare i un altre. Cada cop, és un d’ells qui conviu amb el seu fill en el seu propi domicili, si es dóna una custòdia compartida amb domicili rotatori. Aquest és el format més comú en l’actualitat, encara que segons la conjuntura, un jutge pot dictar que siguin els pares qui es “alternin” vivint a la casa familiar sense que el petit vagi canviant cada període.
No obstant això, si per alguna raó un dels pares no pot estar amb el seu fill o fills i igualtat de temps, es pot recórrer a la custòdia compartida per diferent període de permanència. D’aquesta manera, un nen pot estar amb un progenitor més mesos de l’any en total que l’altre.
Custòdia partida
Aquest altre tipus de guarda i custòdia és la menys habitual, ja que suposa que, si hi ha diversos descendents, algun o alguns es quedin amb la mare i la resta amb el pare. No obstant això, el jutge ha d’acreditar motius justificats per a optar per aquesta modalitat. Ja que la pròpia llei no recomana la separació dels germans tret que sigui absolutament imprescindible.
Custòdia exercida per un tercer
També en casos aïllats, com per exemple quan hi ha maltractament, la justícia pot dictaminar que cap dels pares sigui qui exerceixi la custòdia dels seus fills. Els nous responsables dels nens poden ser els avis o altres parents. Fins i tot altres persones que no tinguin parentiu amb els petits. En defecte d’això, si cap d’aquestes possibilitats és factible, la custòdia es pot atribuir a una institució, encara que no és el desitjable.
Guarda i custòdia versus pàtria potestat
Aquests dos conceptes són en teoria diferents encara que en la pràctica es barregen. Mentre la que guarda i custòdia fa referència a la convivència diària amb els fills -i a les decisions que cal prendre al respecte-, la pàtria potestat és el conjunt de drets i deures dels pares envers els seus fills (educació, cura i atenció, assistència de la seva salut, representació legal i administració dels seus béns). Per tant, la pàtria potestat segueix, després d’un divorci, sent pròpia de tots dos progenitors, sigui quals siguin els períodes de temps que passin amb els seus descendents (excepte si per alguna causa un magistrat decideix el contrari, privant a un d’ells d’aquest conjunt de deures i drets).
En conseqüència, si parlem de tipus de custòdia a Espanya, o, en definitiva de la guarda i custòdia en general, en ella s’inclou de forma indispensable les obligacions que comporta la pàtria potestat. Encara que els pares estiguin divorciats, un advocat expert en divorcis sempre explicarà als seus clients que quan els fills no es trobin presencialment amb ells, no han de desviar l’atenció cap a ells en el que a responsabilitat es refereix.
MAAB CONSULTING©
