Aquesta setmana al nostre Blog parlem de l’arbitratge, un mètode per solucionar disputes d’una forma privada i informal. Les parts en conflicte decideixen acudir a una -o diverses- persones imparcials (els anomenats àrbitres). Per tant, és un camí alternatiu a la denúncia davant l’Administració de Justícia. Per fer-ho és imprescindible la participació d’un advocat, a qui se li autoritza perquè resolgui la disputa -al exercir de àrbitre-. L’arbitratge per resoldre conflictes laborals és el més comú.
Encara que no hi hagi una sentència com a tal, la decisió de l’arbitratge és definitiva i d’obligat compliment per a totes les parts. La tasca dels lletrats consisteix a traduir jurídicament els arguments de les parts i, a més, ajudar a resoldre la disputa. S’ha de tenir en compte que l’arbitratge per resoldre conflictes és una tendència que cada vegada es fa servir més, ja que els involucrats estalvien temps i esforços respecte a un procés judicial.
Per què acudir a l’arbitratge en lloc de a un judici?
La raó de ser dels arbitratges és acabar amb les disputes de manera senzilla i ràpida. Per això, moltes persones i empreses decideixen optar per aquesta via en lloc de la via judicial. A més de l’esmentada celeritat en la resolució, trobem altres avantatges en l’arbitratge.
Menys costos
Una d’elles, i molt a tenir en compte, és la disminució dels costos econòmics respecte a un judici. Però a més, de cara a l’empresari si s’enfronta amb els seus treballadors, comporta a mig termini a un menor absentisme i menor taxa de baixes. En els judicis llargs i complexos sol haver-les per motius d’ansietat i depressió.
Menys pressió
L’ambient que es genera als arbitratges és molt més distès i tolerant que el que caracteritza a un judici. Aquest detall no és insignificant encara que pugui semblar-ho, ja que, un cop resolta la problemàtica, augmenta la productivitat dels professionals (en els casos laborals als quals ens referim en aquest post). Aquesta classe de sistema suposa menys estrès per als empleats que han tingut una desavinença amb la seva empresa. Això es tradueix al cap i a la fi en una major motivació laboral.
Procediments arbitrals
Fase prèvia i clàusules patològiques
En un primer moment la missió dels advocats és crucial. Han de redactar de forma adequada el compromís arbitral. Aquest concepte fa referència al conveni on els interessats concreten les qüestions que es van a decidir. Si no és així, ens podríem trobar amb les anomenades “clàusules patològiques”. Aquestes es produeixen quan el contingut del conveni resulta ambigu o inaplicable. Aquest fet podria arribar a limitar notablement-o fins impedir- l’eficàcia de l’arbitratge. Per tant, en aquest punt és responsabilitat de l’advocat assessorar els dos bàndols fins a assegurar la bona qualitat del compromís arbitral (tant en contingut, com en forma.)
Fase posterior de l’arbitratge
En els procediments arbitrals, un cop arribats al fons de l’assumpte, els advocats poden tenir doble funció. D’una banda, com a representants o defensors dels seus clients i, de l’altra, com a àrbitres si assumeixen aquesta condició -en el cas que així ho decideixin les parts en disputa-.
L’arbitratge per resoldre conflictes
L’arbitratge sense un advocat no tindria sentit. Aquest és un element necessari en l’arbitratge per resoldre conflictes. La decisió de l’àrbitre -que també es pot denominar laude- posa el punt final a cada procediment arbitral, que ha de ser acatada i complerta. En qualsevol cas, l’actuació dels advocats està subjecta a normes deontològiques. Aquestes han estat establertes tant pel Consell General de l’Advocacia com per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats. D’aquesta manera, es garanteix el compromís i la imparcialitat i independència dels àrbitres.
MAAB CONSULTING ©
